Ja què avui me fa ganes escriure sobre jo, hi escric.
Tenc poques aficions però bé molt entretengudes, una és jugar a handbol, ja què fa deu anys que en faig ara no ho deixaré per res del món, he trobat una cosa per la què servesc i gaudesc, d’aturar i córrer, és un esport on s’ha de tenir un poc de coneixement, has de saber fer la falta en el moment què toca i has de saber com comportar-te dintre la pista cosa què és dificil segons quin arbitratge et toqui.
l’handbol femení a Mallorca i a Balears no està molt desenvolupat, tenim una lliga de 4 equips però jugam i gaudim del què ens agrada.
El meu primer campionat d’Espanya, el primer dia més que nirvioses, histèriques, pensant en com seran ses altres?, ens guanyaran segur.
Bé quan varem arribar ens varen perdre les maletes…
dormint amb el xandall, perquè ens havien dit què no arribarien fins a la nit amb les jugadores d’Eivissa, què arribaven a la 1 de la nit.
Quan nosaltres varem arribar a les 7 de la tarde, hi havia les Asturianes a la sala per on s’entrava, ens miraven com què dir què fan…?
No varem fer molt cas, perquè havíem de posar les maletes a les nostres respectives habitacions i baixar a sopar, perquè hem varen posar ala quarta planta amb laltre portera aïllada de les altres perquè elles estaven a la primera, però això no era del tot dolent, els entrenadors no arribaven a passar revisió fins a la quarta planta.
Els dies van anar millorant, després ens duiem molt bé amb les asturianes i amb els entrenadors, un dia na Cris i jo, vàrem anar a l’habitació de les aturianes, i no ens varem adonar i ja era hora de baixar a sopar, arribavem tard i ens vàrem posar les sabates i vàrem baisxar per les escales què n’hi havia dues q es trobaven a cada pis, una per cada lloc i quan ens començavem a veure començavem a cridar oooooo!, amb les banderes d’asturies penjades a l’esquena, va ser un gran dia com tots aquells, què bé què ens ho varem passar, respecte als partits, no els recordo molt bé, un parell si, el d’asturies què varem perdre de 4, el de canàries de més, no recordo bé de quants, el de Castilla la Mancha el vàrem guanyar i varem jugar molt bé guanyant aquest partit vàrem donar una quarta posició a les asturianes, què no sabem com es varen assabentar, i com què ja era un dels darrers dies, i ens quèiem molt bé ens varen fer com una rebuda triunfal, quina vergonya què vaig passar.
Aquella rosa muerta en la calle espera,
mensaje tras mensaje,
preparándose a volar,
porque habrías sido tú mi compañera,
porque ya no eres nada,
y ahora todo esta de más.
Si no te supe amar, no fue por ti,
no creo en el amor y no es por mí,
si no te supe ver y te perdí,
si cada día que me das te hace sufrir,
no, no.
Volver a verte otra vez,
con los ojitos empapados en ayer,
con la dulzura de un amor que nadie ve,
con la promesa de aquél último café,
con un montón de sueños rotos.
Volver a verte otra vez,
volver a verte otra vez,
con un montón de sueños rotos.
Dejé el orgullo atrás
por un instante,
me preparé a estar
sola una vez más.
Si no te supe amar, no fue por ti,
no creo en el amor y no es por mí,
si no alcance a entender y te perdí,
si cada día que me das te hace sufrir,
no, no.
Volver a verte otra vez,
con los ojitos empapados en ayer,
con la dulzura de un amor que nadie ve,
con la promesa de aquél último café,
con un montón de sueños rotos.
Volver a verte otra vez,
volver a verte otra vez,
con un montón de sueños rotos.
Volver a verte otra vez,
con los ojitos empapados en ayer,
con la dulzura de un amor que nadie ve,
con la promesa de aquél último café
con un montón de sueños rotos.
Volver a verte otra vez,
volver a verte otra vez,
con un montón de sueños rotos.
Per mi, és una de les millors cançons què he escoltat mai.
bé aquesta pagina va per els què heu estat al meu costat quan us he necessitat, gràcies.
perquè volgueu o no sou unes persones genials, i per tant aquí vos pos, gràcies per tot, sou genials.
Joan!, bé que dir-te només com sempre què moltes gràcies per que sé què quan estic malament tenc a algú que m’escolta! ets una gran persona, esper que confiïs amb mi com jo he fet amb tu, gràcies. Bé ido ella, una persona què és com una germana per mi, què per molts kilòmetres que ens separin, per molta mar què hi hagi pel mig, sempre m’ha recolzat, bé perquè ets una gran persona, no dubtis que vull tornar-te a veure ja! Bé moltes gràcies per ser així com ets amb mi! I cuida’t molt, mil gràcies! GERMANA!
Iris! Bé només dir-te què si estàs en aquest espai es perquè d’alguna manera té de donar ses gràcies per tot el què has fet per jo! Gràcies.
Cris! perquè encara no he trobat a ningú com tu. Crec què saps que amb aquesta frase t’ho deix ben clar, moltes gràcies per akells moments què hem passat juntes, bé moment i viatges
El que vull mostrar amb aquestes imatges què penjaré tot seguit, és fer veure on els meus somnis s’han fet realitat, no només els somnis aquells del post anterior sinó els somnis què somio cada nit…
Primer us ensenyaré la foto què algú va fer a Benalmadena-Màlaga des de aquella setmana crec què tot són records, records de gent què només veus una setmana en l’any, què la veus perquè cada dia t’esforces més entrenant, però tot i aixi saps què per molt què t’esforcis no la veuràs més què una setmana en un any.
Però gràcies a tot això vas millorant sense adonar-te’n del què realment estàs fent i progressant, i quan ho mires d’aquesta manera t’animes a seguir endavant.
Només vull dir i destacar què crec què la primera setmana de l’any, és una de les millors que em passen durant tot aquest any, també destacar què no som jo tota sola què me’n vaig al campionat d’Espanya per seleccions si no què també hi ha: n’Iris, n’Ainhoa d’Eivissa i n’Andrea de Formentera i ara quedam les de Mallorca què cada any canviam però les anomenaré totes, na Carme, n’Elena, n’Elisa, na Júlia, na Neus, na Cati, na Cris, n’Hele, na Cris s’altre portera i na Nadia. Però tot i aixi què feríem sense entrenadors què enrealitat gràcies a ells estam allà demostrant què per poques què siguem a ses pitiuses, també sabem el què és jugar a Handbol.
Bé a tothom una foto el fa pensar, amb una foto pots arribar a pensar el què no has pensat mai i què me’n deis ami aquesta imatge què ara us ensenyaré em duu molts més records que els que estan explicats perquè una de les setmanes més alegres del meu any no es pot resumir ni en un paràgraf ni en una pagina sencera, perquè per molt q no ho cregueu es fan unes grans amistats i amb la teva selecció ho passes increïblement genial.
i aquesta foto què vendrà tot seguit és d’aigua perquè és una de les coses què més m’agrada per mirar, contemplar, i gaudir.
SUEÑOS ROTOS cançó de La Quinta Estación.
Cançó què relament m’encanta.
Per tu Paula!
Sau-Boig Per Tu. Una cançó realment genial.
Ella Baila Sola-Por Ti. Aquesta va per tu Carme! i per tu Marta.
La Musicalité – Adiós.
Samanta aquesta cançó em recorda a n’aquest estiu. Perquè enrealitat aquest estiu t’he conegut, gràcies per tot, encara recordo aquells dies d’estiu a la platja “Grans dies”.
Ido aquesta cançó es perquè em recorda a n’aquest estiu a eivissa perque em recorda a n’Iris una amiga d’allà, i què com què sé què ho mireras per tant només em queda dir-te què tu tmb ets genial! aquest estiu amb tota la teva família ha estat genial!, gracies! i cuida’t.
Aquest espai va dedicat als meus somnis, amb fotografies us ensenyaré quins son els meus somnis i amb qui els vull compartir
Primer somni: anar a Eivissa com aviem acordat amb en Joan, na Carme… Sa gent que ja sabeu.
Segon somni: poder estar amb na Paula més d’un cap de setmana, més què un somni és un desig.
Tercer somni: anar de viatge amb vosaltres! classe! perquè sou des de fa 13 anys companys! i a més a més genials, aquest viatge promet, i n’estic segura de que en ho passarem genial!
Gràcies a tots aquells que compartiu més que una classe amb jo gràcies.
Aquest viatge ha estat increïble, gràcies a molta gent que començarem a anomenar: marc, mario, dani, toni, vicen, juanca, els entrenadors Raül, daniela, marc, miqui i per acabar mos anomenaré a nosaltres ses cadets bé començaré: nadia, marga, cris portera, cati, mercedes, hele, cris, ainhoa, andrea, iris, elena, carme i jo.
L’únic a dir què tenc és què gràcies per aquest viatge ha estat genial i per suposat també anomenar na Buxy Balears & Asturias ja anyor es jugar a handbol, i vorer-vos a totes.
I per acabar dir i accentuar què per molt què ens diguin què malament 14, jo els hi dic si juguéssiu a sa nostra lliga que som tres equips i la selecció es tries amb mil nins o nines cosa impensable per balears.
Ja està era per si algú no m’ho havia demanat ja ho sap! què balears és el millor que hi ha.
foto: començant per la dreta (carme, hele, jo i daniela abaix)
foto: Raül i jo, aquesta imatge/careta ve de sa pel·lícula Halloween què varem anar a veure i bestant horrible per cert només hi ha morts sang i coses extravegants no vaig deixar de cridar en tota sa pel·licula i de sa por què vaig passar me pixava damunt. Bon horabaixa aquell!
Després de sa pel·lícula! quina por què varem passar eh Carme?
